«Des del passat dia 14 de març soc testimoni del capítol més tètric i fosc a nivell econòmic de la història d’Espanya»
Fa molts anys que em dedico al món de l’administració d’empreses i, tot i que em pensava que ja ho havia vist tot, des del passat dia 14 de març soc testimoni del capítol més tètric i fosc a nivell econòmic de la història d’Espanya. Des que l’Estat espanyol va decretar l’estat d’alarma, han estat diversos els anuncis d’ajuts dirigits a la ciutadania i al sector empresarial, fonamentalment l’autònom, però els professionals, en arribar a la lectura dels corresponents diaris oficials, hem hagut de patir autèntiques glaciacions de sang al veure la lletra petita de la normativa en qüestió.
A dia d’avui, hem passat d’una autèntica cursa d’obstacles davant de les diferents mútues per tal de poder presentar les sol·licituds d’ajuts de cessament especial d’autònoms, a adonar-nos que realment l’ajut dels 2000 € de la Generalitat no estava dirigit a ningú, ja que sols podien demanar-ho els autònoms que, tot i tenir la seva activitat paralitzada pel l’Estat d’Alarma, no havien demanat l’ajut de l’Estat i tot i haver-se anunciat abans que l’ajuda de l’Estat. Al final hauré d’entendré el perquè dels més de mig milió d’autònoms a Catalunya, sols deien que beneficiaria a 4.500, no era altra que el jugar al fet i amagat amb el Gobierno per tal de saber qui dels dos ocultava millor la trampa legislativa. I tot i això, un acaba pensant que, si no toca un ajut, tocarà l’altre, però les mútues, traient bona punta al llapis, triguen en resoldre, mentre l’Estat continua cobrant i tu i els teus sense menjar, i quan resolen igual et solten que les floristeries, les perfumeries, les agències de viatges i un llarg etc., no tenien perquè tancar, tot i que en l’estat d’alarma deien molt clarament “establiments minoristes oberts al públic”.
Però no era prou el despropòsit que mentre veiem a la televisió com en un hemicicle de 350 diputats, sols es presenten com a molt 30 o 40, i mentre alguns debaten sobre si es procedent o no renunciar a unes dietes de càrrec polític per moure’s del sofà al llit o al moble bar, els bancs, entitats gestores de les línies que si semblen existir, aquells que omplin els mitjans amb publicitat enganyosa dient que estan al costat de l’autònom i la pime, juguen al gat i la rata amb els seus patidors clients autònoms, els demanen avals desmesurats quan les línies de finançament segons el BOE estan al 80% avalades per l’Estat, no havent prou abusen cobrant comissions de manteniment i interessos sense dilacions, fins i tot comissions de manteniment de TPV que no poden condonar tot i que l’establiment estigui tancat per llei, no sigui que no puguin pagar el rescat bancari o bé equilibrar les balances de les pèrdues per vendre immobles o deutes a algun Fons Buitre de l’amic o parent de ves a saber qui.
Fa molts anys que em dedico a aquesta feina, però mai havia sentit tanta ràbia com ara i alhora tanta incomprensió i més després de veure com les associacions i col·legis professionals no surten a la llum pública i diuen molt clarament que caram està passant i que hi hagin sectors, com ara els professionals subjectes a mútues, que per no tenir no tenen dret ni a rebre les mateixes consideracions dels autònoms sols per ser mutualistes, d’alguna mútua professional.
Espanya és un estat econòmicament fallit i d’això en són responsables tots, aquells que han governat, aquells que governen i aquells que sense governar han estat i estan a l’oposició escenificant un joc cada cop més difícil de creure. Poder fora hora que aquests “suposats líders” aprenguin d’esportistes i personatges famosos i no famosos que no han reparat en donar a la Sanitat o en renunciar al seu quantiós sou per no estar competint.